CRIS - Unitat de Terapèutica Hiperbàrica


Entidad / Institución CRIS-UTH, s.l.
Emplazamiento Hospital de la Cruz Roja de Barcelona
Dirección Dos de mayo 301
Ciudad - Provincia 08025 BARCELONA
Teléfono

935-072-700 ext. 230 (Hospital)

933-477-366 (Secretaría)

FAX 934-503-736
E-Mail cris@comb.es
Director Dr. Jordi Desola
Jefe de Servicio Dr. Jordi Desola
Médicos
Dr. Joan Sala
Dr. Carles Abella
Dr. Angel García
Dra. Mercedes de Haro
Dr. Lluis M. Garcia
Dr. Lluis Bassas
Dr. David Teixidó
Enfermeras / DUE / Auxiliares
Mar Giménez
Sílvia Graus
Angels Zamora
Cristina Al-Bouchi
Técnicos Camaristas
Jose Maria Heras
José Martin Salmerón
Manuel Garcia
Xavier Fernández
Servicio médico
Permanente de 10 a 19,30
Localizado 24 h. Todos los días del año
Hospitalización post-tratamiento
SI - Hospital Cruz Roja
Asistencia intensiva enfermos críticos SI
Oxigenoterapia Hiperbárica (OHB) SI
Cámara Hiperbárica Multiplaza de dos compartimentos
Dimensiones (cm) 180 x 410
Presión máxima de trabajo 7 ATA
Tablas Helio CX-30 y CX-50 SI
Capacidad enfermos no críticos 6
Capacidad enfermos encamados 2
Otros servicios
Oximetría transcutánea
Ventilación mecánica
Detección Doppler de burbujas circulantes
Monitorización hiperbárica
Análisis de gases
nº Accidentes disbáricos tratados 670 (31 diciembre 2005)
nº Total enfermos 6.000 (aprox)
nº Horas OHB 98.000 (aprox)
Principales indicaciones OHB
Intoxicaciones Agudas por Monóxido de Carbono
Infecciones Necrotizantes de Partes Blandas
Lesiones Radioinducidas
Retardos de Cicatrización
Osteomielitis Crónica Refractaria
Retinopatías Oclusivas Agudas
Estatus Social Entidad privada sin ánimo de lucro
Relaciones institucionales Concierto con el Servei Català de Salud
Observaciones

CAMARA-FR-200.jpg (24806 bytes) UTH-LAT-200.jpg (27925 bytes)


HISTORIA RESUMIDA DEL
DEPARTAMENTO MEDICO DEL C.R.I.S.

CATALÀ

CASTELLANO


El Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas (CRIS), fué fundado en Barcelona en el año 1954, por lo que es uno de los más antiguos del mundo. Se concibió como unidad privada de investigación y desarrollo de todo tipo de actividades subacuáticas, las cuales llevó a cabo en solitario durante muchos años. A medida que fueron apareciendo estamentos oficiales de buceo en el Ejército, Fuerzas de seguridad del Estado, Cuerpos de Bomberos, etc. el CRIS fue evolucionando hacia su situación actual como Centro de Buceo deportivo-recreativo. Su trayectoria ha estado siempre ligada a la historia de la Medicina Subacuática de nuestro país.

Los primeros buceadores realizaban su actividad sin ser plenamente conscientes del riesgo en que se hallaban. La Patología subacuática era a duras penas conocida, y los medios de asistencia de que disponían eran muy precarios. Sin embargo pronto surgieron especialistas en el tema, entre los cuales el Dr. Sala-Matas tuvo una gran significación dentro y fuera de nuestro país; bajo su presidencia tuvo lugar en Barcelona en el año 1961 el primer congreso de la Confederación Mundial de Actividades Subacuáticas.

También los buceadores más veteranos adquirieron ciertos conocimientos médicos fundamentados en su propia experiencia; por ejemplo, nuestro fundador D. Clemente Vidal, prestigioso procurador en los tribunales, se había hecho cargo, él mismo, del tratamiento de muchos accidentados.

Desde 1954 hasta 1966 los accidentes de descompresión se trataban en una cámara hiperbárica monoplaza, conocida popularmente como el "cartucho de recompresión". El accidentado era recomprimido un recipiente metálico e individual, con una pequeña ventanilla, en el que a duras penas se podía uno mover para compensar los oídos, no tenía ningún sistema de comunicación con el exterior, y era imposible prestar ningún auxilio en caso de emergencia. A pesar de estas limitaciones los médicos y buceadores de la época salieron adelante con el éxito en la mayoría de los casos. Se trataba, verdaderamente, de una etapa heroica en nuestra historia de la Medicina de buceo.

En el año 1963 fue colocada, en un local cedido por la asamblea de la Cruz Roja de Barcelona, la primera cámara hiperbárica multiplaza civil de nuestro país, siendo entonces presidente Luis Company. El encargado de su diseño y construcción fue el ingeniero Josep Raola, que algunos años más tarde alcanzó el cargo de senador y otros parientes suyos adquirieron asimismo destacada relevancia en el campo de la política. Las numerosas dificultades técnicas y de instalación de la compleja instalación neumática, motivaron que cámara no entrase en servicio hasta el año 1967, siendo entonces presidente Eusebi Escardíbul.

Comenzaba una nueva etapa que permitiría un tratamiento más cómodo, más efectivo, y sobretodo más seguro de los accidentes de buceo. Los Dres. Merino y Guijarro por parte de la Cruz Roja, y el Dr. Ricardo Bargués por parte del CRIS se hacían cargo de la asistencia médica.

Hasta la año 1978 fueron tratados 32 accidentes de buceo en la nueva cámara multiplaza, y el cartucho fue quedando progresivamente fuera de servicio, hasta convertirse en una curiosa pieza de museo que se conserva actualmente en el Casal del CRIS. La recompresiones se llevaron a término a cargo de un equipo de camaristas voluntarios, que desinteresadamente se turnaban en régimen localización para garantizar el funcionamiento de la cámara en todo momento. La posterior hospitalización cuando era necesaria, no dependía del departamento médico del CRIS, sino de los médicos del hospital de la Cruz Roja.

En el año 1979 el número de accidentes de buceo aumentó considerablemente y algunos de ellos fueron muy graves, planteando importantes problemas asistenciales y de disponibilidad personal.

La junta directiva del CRIS, debidamente informada y asesorada, consideró que había llegado el momento de crear un servicio médico propio, con responsabilidad y capacidad ejecutiva para llevar a cabo el tratamiento integral de los accidentes de buceo, en todos sus aspectos, tanto en la recompresión como durante la hospitalización.

La asamblea general de aquel año aprobó la creación de la Unidad de Terapéutica Hiperbárica, uniendo en una sola entidad el "departamento de cámara hiperbárica" y el "departamento médico".

Los años siguientes fueron de gran actividad convirtiendo este nuevo departamento, desde entonces bajo la dirección del Dr. Jordi Desola, en un auténtico servicio médico integrado en la red asistencial sanitaria catalana. De forma progresiva las indicaciones terapéuticas de la cámara hiperbárica fueron ampliándose a otras enfermedades no relacionadas con el buceo, pero asimismo tributarias de ser tratadas con Oxigenoterapia Hiperbárica.

Pronto el Servei Català de Salut acreditó CRIS-UTH como un Servicio Médico Extrahospitalario y le otorgó la calificación de Entidad Concertada. Más tarde, y de acuerdo con los requisitos de la Ley General del Deporte, CRIS-UTH fue reconocido como servicio de Medicina del Deporte de primera categoría. El volumen progresivo de trabajo obligó a profesionalizar la dotación de la cámara, no no sólo con médicos propios, sino también con técnicos camaristas, enfermeras, auxiliares sanitarios, y personal administrativo con dedicación laboral permanente.

Toda esta actividad fue posible gracias, en buena parte, al decidido soporte de las sucesivas juntas directivas presididas por D. Alfonso Ferrer, quien no escatimó todo tipo de esfuerzos, incluidos muchos tipo personal, para dotar a los buceadores de Catalunya de un servicio de Medicina Subacuática profesional y permanente. Todos le deberemos siempre un tributo de agradecimiento.

Lamentablemente las nuevas juntas directivas que sucedieron a D. Alfonso Ferrer no participaban de esta mentalidad, y un nuevo y ambicioso presidente, D. Juan Turró, puso todo tipo de contratiempos, limitaciones, y obstáculos, hasta el extremo de proponer en varias ocasiones la venta de la cámara hiperbárica. Por suerte los directivos de CRIS-UTH, habían previsto esta posibilidad y desde1987 se habían articulado en Sociedad Limitada, integrada por las personas que prestaban servicio. Gracias a esta previsora medida los ataques de aquel presidente y las coacciones de sus juntas, toparon con un servicio médico consolidado,  plenamente integrado en la sociedad catalana, y que gozaba del apoyo y reconocimiento de nuestras autoridades sanitarias.

Las actividades de CRIS-UTH se ha orientado en tres ramas principales:

ACTIVIDADES DOCENTES

ACTIVIDADES ASISTENCIALES

ACTIVIDADES DE INVESTIGACIÓN

Fruto de todo lo anterior, CRIS-UTH ha consolidado sus relaciones internacionales con entidades de máximo prestigio, como las sociedades europea y americana de Medicina subacuática e hiperbárica, el European Diving Technology Committee (órgano asesor de la Unión Europea en materia de buceo) y el European Committee for Hyperbaric Medicine. El Dr. Desola alcanzó en 1995 la Vicepresidencia de la Sociedad Norteamericana de Medicina Subacuática e Hiperbárica (UHMS), fue nombrado presidente del I Congreso Panamericano de Medicina Hiperbárica, es Miembro Correspondiente de la Academia Cubana de Medicina Hiperbárica y Subacuática, y Asesor Científico del Centro de Investigaciones Médico-Quirúrgicas (CIMEQ) de La Habana. Algunos médicos de CRIS-UTH participan de forma regular en los congresos de estas instituciones y en los últimos años a menudo han sido invitados a dar conferencias.

La dotación de CRIS-UTH está actualmente compuesta por 18 personas entre técnicos camaristas, enfermeras, auxiliares, y médicos de varias especialidades médicas, todos los cuales poseen además titulaciones universitarias de Medicina del Buceo y Medicina hiperbárica.

El Departamento Médico está abierto a todos los médicos del CRIS que tengan interés por la Fisiología o la Fisiopatología del ejercicio en inmersión, y también a las personas no profesionales que se interesen en estas actividades.

CRIS-UTH es hoy un servicio médico independiente, autónomo, y autogestionado. No obstante no olvidamos que nuestro origen arranca de departamento médico del CRIS, y que nuestra situación actual nunca hubiera sido posible sin la meritoria iniciativa de aquellos pioneros.

Servicios de CRIS-UTH - Castellano - Catalá


HISTÒRIA RESUMIDA DEL
DEPARTAMENT MÈDIC DEL C.R.I.S.

El Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS) es va fundar a Barcelona l'any 1954, el que vol dir que és un dels més antics del món. Fou creat com unitat privada d'investigació, recerca i desenvolupament de tota mena d'activitats subaquàtiques, las quals va dur a terme en solitari durante molts anys. A mesura que van anar apareixent serveis i escoles de busseig oficials, a l'Exèrcit, a les Forces de Seguretat de l'Estat, als Cossos de Bombers, etc. el CRIS va anar evolucionant cap a la seva situació actual com a Centre de Busseig esportiu-recreatiu . La seva trajectòria ha estat sempre lligada a la història de la Medicina Subaquàtica en el nostre país.

Els primers bussadors fundadors del C.R.I.S. realitzaven la seva activitat sense ser plenament conscients del risc en que es trobaven. La patologia subaquàtica era amb prou feines coneguda i els medis d'assistència eren aleshores molt precaris. Ben aviat però, van sorgir especialistes en el tema, entre els quals el Dr. Sala Matas va tenir una gran significació dintre i fora del nostre país. Sota la seva presidència va tenir lloc a Barcelona l'any 1961 el primer Congrés de la Confederació Mundial d'Activitats Subaquàtiques.

També els bussadors més veterans van adquirir uns bons coneixements mèdics fonamentats en la seva pròpia experiència; el nostre fundador en Climent Vidal, per exemple, s'havia fet càrrec, ell mateix del tractament de molts accidentats.

Des del 1954 fins al 1966 els accidents de descompressió es tractaven en una Cambra Hiperbàrica Monoplaça, coneguda popularment com el "Cartutxo de Recompressió". L'accidentat era recomprimit en aquell recipient metàlic individual amb una petita finestreta, en el que amb prou feines es podia moure per a compensar les aurelles, no tenia cap sistema de comunicació amb l'exterior, i no es podia fer res en cas d'emergència. Malgrat aquestes limitacions els metges i bussadors de la època se'n van sortir de quasi totes. Es tractava veritablement, d'una etapa heroica en la història de la medicina del busseig.

L'any 1963 va ser collocada, en un local cedit per l'Assemblea de la Creu Roja de Barcelona, la primera Cambra Hiperbàrica Multiplaça Civil del nostre país, essent aleshores President en Lluís Company. Les nombroses dificultats tècniques i d'instalació van motivar que no estigués en capacitat operativa fins a l'any 1967, essent llavors President l'Eusebi Escardibul.

Començava aleshores una nova etapa que permetria un tractament més còmode, més efectiu, i sobretot més segur dels accidents de busseig. Els Drs. Merino i Guijarro per part de la Creu Roja i el Dr. Ricard Bargués per part del C.R.I.S. es feien càrrec de l'assistència mèdica. La seva experiència va ser aviat be coneguda i valorada a tot el país.

Fins a l'any 1978 van rebre tractament 32 accidents de busseig en la nova Cambra Multiplaça, i el Cartutxo va anar quedant progressivament fora de servei, fins a convertir-se en una curiosa peça de Museu que es conserva actualment al Casal del C.R.I.S..

Les recompressions eren dutes a terme per un equip de Camaristes voluntaris que desinteressadament feien torns localitzables per garantir el funcionament de la Cambra en tot moment. La posterior hospitalització, quan calgués, no depenia del Departament Mèdic del C.R.I.S. sinó dels metges de l'Hospital de la Creu Roja.

L'any 1979 el nombre d'accidents de busseig va augmentar considerablement i alguns d'ells van arribar a ser molt greus, plantejant problemes assistencials i de disponibilitat personal greus.

La Junta Directiva del C.R.I.S., degudament informada i assessorada, va considerar que havia arribat el moment d'assolir un servei mèdic propi amb responsabilitat i capacitat executiva per dur a terme el tractament integral de tots els aspectes dels accidents de busseig, tant en la recompressió com durant l'hospitalització.

L'assemblea general d'aquell any va aprovar la creació de la Unitat de Terapèutica Hiperbàrica(UTH) unint en una sola entitat el "Departament de Cambra Hiperbàrica" i el "Departament Mèdic". Des d'aleshores aquest nou Departament del C.R.I.S. és sota la Direcció del Dr. Jordi Desola.

Els anys següents van ser de gran activitat convertint aquest nou departament en un servei mèdic assistencial consolidat, establert, i ben aviat plenament integrat dins de l'assistència sanitària catalana.

Molt aviat el Servei Català de Salut va acreditar CRIS-UTH com a servei mèdic extrahospitalari i li va atorgar la qualificació d'entitat concertada. Mes aviat, i d'acord amb els requisits de la Llei General de l'Esport, el Departament Mèdic del CRIS va ser reconegut com a servei de Medicina de l'Esport de Primera Categoria.

Tota aquesta activitat va ser possible gràcies en bona part al decidit recolsament de les successives juntes directives mentres en va ser President l'Alfons Ferrer, que no va escatimar tota mena d'esforços, inclosos molts de tipus personal. Tots els bussadors de Catalunya li deurem sempre un tribut d'agraïment.

Malauradament la junta directiva que va succeir l'Alfons Ferrer no participava d'aquesta mentalitat, i el nou President, en Joan Turró, va posar tota mena d'entrebancs, limitacions i obstacles al creixement de CRIS-UTH, fins a l'extrem de proposar en vàries ocasions la venda de cambra hiperbàrica. Per sort els dirigents de CRIS-UTH havien previst aquesta avinantesa i des del 1987 es van articular en Societat Limitada, integrada per les persones que hi treballaven des de feia anys. Sortosament els atacs de'n Turró, i les coaccions de les seves juntes, es van topar amb un servi mèdic sòlidament constituït, plenament integrat en la societat catalana, i gaudint del suport i reconeixement de les nostres autoritats sanitàries.

Les activitats de CRIS-UTH s'han orientat en tres branques principals:

ACTIVITATS DOCENTS.

ACTIVITATS ASSISTENCIALS.

ACTIVITATS D'INVESTIGACIO.

Organització de protocols experimentals, i d'estudis sobre fisiologia del busseig, i del comportament de l'organisme humà en immersió, alguns actualment en curs. Han tingut especial projecció les següents :

El Departament Mèdic està integrat actualment per tots el metges socis del C.R.I.S., que tenen interès per la fisiologia i/o fisiopatologia de l'exercici en immersió, i està obert tanmateix a totes les persones no professionals que tinguin també interès en aquestes activitats.

CRIS-UTH ha consolidat les seves relacions internacionals amb entitats del màxim prestigi, com les Societats Europea i Americana de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica, l'European Diving Technology Committee (l'òrgan assessor de la Unió Europea en Matèria de Busseig) i el European Committee for Hyperbaric Medicine, del qual CRIS-UTH n'es co-fundador. Alguns metges de CRIS-UTH participen de forma regular en els congressos d'aquestes institucions, i en els darrers anys han estat sovint convidats a donar-hi conferències. El Dr. Desola va assolir l'any 1995 la Vicepresidència de la Societat Nordamericana de Medicina Subaquática i Hiperbàrica (UHMS), fou nomenat President del I Congres Panamericà de Medicina Hiperbárica, és Membre Corresponent de l'Académia Cubana de Medicina Hiperbàrica i Subaquàtica, i Assessor Científic del Centro de Investigaciones Médico-Quirúrgicas (CIMEQ) de La Habana.

El quadre facultatiu de CRIS-UTH l'integren 18 persones entre tècnics camaristes, infermeres, i metges especialistes en Medicina de l'Esport i en Medicina del Treball, i que posseeixen titulacions Universitàries de Medicina del Busseig i de Medicina Hiperbàrica.

CRIS-UTH és avui un servei mèdic independent, autònom i autogestionat. No obstant mai no oblidem que el nostre origen rau plenament del Departament Mèdic del CRIS, i que mai no hagués sigut possible sense la meritòria iniciativa dels pioners del CRIS.

Barcelona, desembre de 1997

Servicios de CRIS-UTH - Castellano - Catalá